La mediació: eina clau en la resolució exitosa del conflictes segons perspectiva dels professionals mediadors

Javier Wilhelm Wainsztein; Cristina Martinez Vidal; Iván López Rodríguez; Carmina Castellano Tejedor

doi:10.5565/rev/qpsicologia.2160

La mediación: herramienta clave en la resolución exitosa de los conflictos según la perspectiva de los profesionales mediadores

Autores/as

Javier Wilhelm Wainsztein Universidad Pompeu Fabra https://orcid.org/0000-0002-9156-4797
Cristina Martinez Vidal Lyra Health-Spain https://orcid.org/0009-0007-2669-8194
Iván López Rodríguez Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
Carmina Castellano Tejedor Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-2335-8550

Resumen

Aquest estudi de recerca-acció explora els factors que afavoreixen l’èxit en la mediació a partir de l’experiència de professionals amb una alta taxa d’acords, inscrits al Registre del Centre de Mediació de Catalunya. L’objectiu principal és identificar les estratègies, habilitats i condicions que aquests mediadors i mediadores consideren claus per assolir acords efectius en processos de mediació. Mitjançant una metodologia qualitativa, s’han dut a terme dos grups focals amb un total de 17 participants, i s’ha realitzat una anàlisi fenomenològica interpretativa dels discursos obtinguts. Els resultats mostren la importància d’elements com la gestió emocional, l’escolta empàtica, l’adaptació del procés al cas concret i la col·laboració amb els representants legals. També s’identifiquen reptes estructurals i propostes de millora per augmentar l’eficiència i sostenibilitat dels acords. Aquestes troballes poden contribuir a desenvolupar bones pràctiques i orientar polítiques públiques en l’àmbit de la mediació.

Palabras clave

Mediació, Resolució de conflictes, Factors d’èxit, Economia

Citas

Ali, Sahr F. (2018). Court mediation reform: Efficiency, confidence and perceptions of justice. Edward Elgar Publishing.

Ambrosi, Juan. (2000). Manifiesto de la Mediación Terapéutica. L’Harmattan Ediciones.

Bercovitch, Jacob. (1997). Mediation in international conflict: An overview of theory—a review of practice. United States Institute of Peace Press.

Bercovitch, Jacob. (2011). Theory and practice in international mediation: Selected essays. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203831120

Bisquerra, Rafael, & Pérez, Nuria. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, 61–82. https://doi.org/10.5944/educxx1.1.10.297

Centre de Mediació de la Generalitat de Catalunya (CMC). (2023). Estudi sobre els indicadors de les mediacions amb acords [Manuscrit inèdit].

Galtung, Johan. (2016). La violencia: cultural, estructural y directa. Cuadernos de Estrategia, 183, 147–168.

García, Antonio, & Martínez, Javier. (2022). Factors personals, procedimentals i contextuals en la mediació: Una anàlisi integral. Revista de Mediació i Resolució de Conflictes, 8(1), 30–45.

Laue, James. (2011). Defining success in mediation: A multi-faceted view. Negotiation Journal, 27(4), 409–424.

Lewicki, Roy J.; Barry, Bruce, & Saunders, David M. (2007). Negotiation. McGraw-Hill Education.

Mayer, Bernard. (2009). Más allá de la neutralidad. GEDISA.

Munné, María. (2020). L’empoderament, una eina per a situacions conflictives [Archivo de vídeo]. ADR Justícia. https://www.youtube.com/watch?v=kl2s8kv4KSM

Picazo, María F.; Redondo, Santiago C., & Martínez-Pampliega, Antonio. (2021). Conflicto interparental y acoso escolar: Evaluación del rol mediador de la mentalización y regulación emocional. Revista Iberoamericana de Diagnóstico y Evaluación-e Avaliação Psicológica, 4(61), 131–146. https://doi.org/10.21865/RIDEP61.4.09

Rogers, Carl R. (1975). Empathic: An unappreciated way of being. The Counseling Psychologist, 5(2), 2–10. https://doi.org/10.1177/001100007500500202

Serrano, Guillermo. (2008). Eficacia y mediación familiar. Boletín de Psicología, 92, 51-63.

Sheppard, Blair H. (1984). Third party conflict intervention: A procedural framework. Research in Organizational Behavior, 6, 141–190. https://doi.org/10.1007/BF02621060

Smith, Jonathan, & Johnson, Amanda. (2021). Els reptes de la mediació moderna: Una anàlisi de les limitacions i implicacions. Journal of Mediation Studies, 13(2), 45–58.

Biografía del autor/a

Javier Wilhelm Wainsztein, Universidad Pompeu Fabra

Mediador i acadèmic, doctorat en Dret; Màster en Mediació i llicenciatura en Psicologia. Amb trenta-cinc anys d’experiència, professor (UPF-BSM), presideix la Secció ARC del COPC ha rebut reconeixements per la seva contribució a la mediació. Ha publicat sobre mediació narrativa, comunitària i familiar i participa en iniciatives de cooperació.

Cristina Martinez Vidal, Lyra Health-Spain

Mediadora i psicòloga sanitària. Acreditada en mediació relacional. Màster en sexologia i teràpia de parella, Màster en mediació i llicenciatura en psicologia amb 18 anys d’experiència. Formadora en gestió emocional. Ha participat en investigacions sobre mediació; ha publicat sobre mediació, benestar emocional i punts de trobada familiar.

Iván López Rodríguez, Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

Mediador i psicòleg social; Postgrau en mediació i llicenciatura en Psicologia. Tutor de pràctiques (UPF). Ha participat en estudis que mesuren l’impacte de diferents variables psicosocials i de correcció visual pel que fa al rendiment acadèmic en població vulnerable socioeconòmicament.

Carmina Castellano Tejedor, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctora en Psicologia (UAB, 2011), màster en Psicologia Forense (ISEP, 2014), màster en Psicologia General Sanitària (UAB, 2017), postgrau en Neuropsicologia (ISEP, 2008) amb especialització en Neuropsicologia Forense (TEA, 2022), i inscrita al Torn d’Intervenció Professional (TIP) del COPC. Mediadora en l’àmbit Familiar i del Dret Privat.