Reflexions sobre el poder des d'una perspectiva psicoanalítica
Resumo
La institució del Poder -fenòmen d'extensió universal- degut a la seva complexitat ha d'ésser estudiat des dels distins camps que s'ocupen d'investigar els diferents esdeveniments humans, per tal d'aconseguir una visió més aprofundida de les seves arrels. La Psicologia, en analitzar les relacions humanes pot evidenciar i permetre esbrinar certs elements de Poder presents en els vincles humans, no accesibles des d'altres perspectives científiques.
El Poder no s'expresa sols en situació relacional, sinó que, àdhuc en l'individu aïllat prenen cos les seves manifestacions, envaint el pensament que pretén desplegar-se més enllà del fet experiencial, en una ostentació d'omniscència i omnipotència. En aquest article, però, sols és objecte d'estudi el Poder en quant ateny als nexes humans. Tota relació està, sempre, impregnada d'intercanvis de poder. Aquests poden desenrotllar-se segons dues línies bàsiques: O dins un marc raonable i just, fonamentat en uns coneixements i capacitats i que per tant sols afecta aspectes parcials de la relació -tot saber és relatiu i fragmentari- i que tendeix a anul·lar-se progressivament en ésser comunicat o utilitzat el coneixement, o dins uns paràmetres de dominació i d'explotació. En aquest segon cas es pot diferenciar el Poder com exhibició d'una crueltat destructiva -la Tirania cruel- expressió directa de les ansietats més primitives i excessivament persecutòries i el Poder disfressat de paternalisme -el Despotisme proteccionista en el qual els lligams humans es perverteixen en posar-se al servei de la pròpia omnipotència.
